TU MADRE
Mares només hi ha una, i la teva és la millor. Va néixer d'una borratxera, amb plans frustrats de muntar un grup que toqués amb el cony a l'aire, però va acabar cuinant patates amb pernil per als seus fillets. Quan els xavals van complir els 40 van marxar de casa i Tu Madre va reprendre el seu somni de la infància i va donar el seu primer concert al dormitori dels nens. Des de llavors han seguit tocant allà on han hagut becs famolencs, perquè si alguna cosa és cert és que Tu Madre t'alimenta i t'estima. Tu Madre et dóna copets al cul, et pessiga, fins i tot et crida com si tingués un monstre d'ultratomba en el seu esòfag, t'acaricia amb manoples de pell de tauró i et deixa en evidència davant dels teus amics, però sempre té el plat en la taula a l'hora que les teves cèl·lules necessiten els seus lípids. Tu Madre és així, un àguila de 300 Kg que et porta al niu cucs, farigola i alguna presa del camp. D'on et vaig dir s'han tret sis cançons que semblen més uns trossos encesos d'amiant que fills biològics. Si en el PUÑAL desossen genolls aliens, en AUUA destil·len les seves aigües estancades, i en PREMATURO riuen de tu, del meu i d'elles. Tu Madre ens presenten cançons orgàniques (del cos) que respiren i et fan respirar fins a la hiperventilación més sentida. En EL VIENTO, la suor es vessa entre les seves natges, movent-les amb un perreo dels bons de RECORDANDO EL TACTO DE TU PELO LARGO Y NEGRO, a mig camí entre el reggetón contemporani i els akelarres del medievo. Si alguna cosa queda clar després d'escoltar aquest Ep és que Torquemada ho hagués cremat amb elles en una gran foguera groga i vermella acusades de costumbrisme sinistre i frescor pagana. Tu Madre és així, un àguila de 300 Kg que et porta al niu cucs, farigola i alguna presa del camp. Com tot allò que s'edita des de Produccions Daurades aquest LP es troba disponible de forma gratuíta online
www.quellorelatuya.net
www.myspace.com/tumadretumadretumadre

ULTRAPLAYBACK
“Aquest no és el meu estil de música, però et dic una cosa: vosaltres ho teniu. No es què és, però ho teniu” Ángel Molina al Capitán Minifalda, Festa POP TEN 1999.
Ultraplayback desperta una passió en directe que permet explicar coses insòlites , com el fet que una banda electropop fora durant 18 setmanes consecutives “grup resident” en la sala BeCool de Barcelona (2006), amb un concert cada dijous que s'allargava fins a la una i mitjana del matí (la residència es va interrompre per que el lloc de treball de diversos dels seus membres perillava). O que guanyessin el tercer premi de Bilborock (2007) amb un so fins a llavors inèdit en l'històric palmarès de la categoria pop-rock. En aquest segon disc, Ultraplayback abandona la seva investigació sobre el electropop underground espanyol i s'endinsa en la reflexió sobre la indústria musical i els espais possibles per a la construcció d'un disc d'èxit. Es pregunta sobre la lectura superficial que es fa de tot. Sobre l'equilibri de les veritats fràgils i les mentides útils. L'oient atent podrà anar descobrint les infinites preguntes que s'aborden en “Por fin ricos y famosos”. “Por fin ricos y famosos” és també una celebració per compartir l'escenari alternatiu de la Telecogresca amb Antonia Font, o per fer un playback en el programa de Toni Rovira després d'una stripper del Bagdad. Per que nostra Dragones de Comodo fora considerada cançó de l'estiu pel País de las Tentaciones. És una celebració per haver entrat en el circuit de les festes majors (Santa Coloma, Guissona, etc) sense tenir manager, sent sol·licitats per myspace. Una celebració que els concerts i el premi de Bilborock hagin permès autoproducir altre disc amb mitjans de primer nivell, en l'estudio Blind Records (Sidonie, Love of Lesbian, etc.), i amb la col·laboració de músics i productors de prestigi reconegut. Una celebració que la seva música hagi sonat en la banda sonora de l'única pel·lícula espanyola en el Festival de Sundance 2008 (Los Cronocrímenes) i que la lletra d'una cançó inspiri el primer episodi d'animació de Putokrio en Adult Swim. Una celebració per ser distribuïts en Estats Units pel mateix segell independent que distribuïx a Aviador Dro. I podríem seguir per hores. Moltíssimes coses. Com si fossin rics i famosos.
www.myspace.com/ultraplayback

LOS TIKI PHANTOMS
Tres anys després de publicar la seva primera referència, Los Tiki Phantoms afinen els seus instruments i es preparen de nou per a la batalla. Aquests 4 generals del poderós Gran Déu Tiki avancen implacables amb un segon disc instrumental més bailable, més madur i més ric compositivamente. Gravat i mesclat en els estudis Ultramarins Costa Brava per Victor i Santi Garcia, "El ejército de las Calaveras" ens presenta a uns Tiki Phantoms directes, sòlids, compenetrados i famolencs de poder que aconsegueixen fugir dels convencionalismes i les etiquetes sense trair el seu so característic. La reverb cristal·lina, les melodies lúdicofestivas, la força marcial i la diversió desenfrenada segueixen sent els pilars del seu infalible pla de conquesta. Ja ho van demostrar amb el seu debut "Regresan de la tumba", que va tenir bones crítiques i els va situar ràpidament en la capçalera de l'escena Surf-rock nacional gràcies a la seva habilitat melòdica i una impecable posada en escena. Los Tiki Phantoms són garantia de diversió en directe, i la seva legió de fans, que s'apunten a les Hordes de Tiki cada vegada que aquest dóna senyals de vida, són bona prova d'això. Sense tot just haver abandonat els escenaris (gairebé tots els de la geografia hispana) es disposen, amb aquest nou disc, a tocar més que mai, a pujar la reverb més que mai, a estrènyer les vàlvules de les seves amplis més que mai i a obligar-nos a ballar sota serioses amenaces de represàlies divines.
Esteu advertits...
www.myspace.com/lostikiphantoms

DJ GATO - MONAMÍ - McFLY - LEGOTEQUE