--- Dijous 4 ---

22h Steve Munar
The Language of The Birds representa el segundo disco en solitario del ex cantante de The Tea Servants, Steven Munar tras la edición el pasado año de Miracle Beach (Mr01) bajo el propio sello del artista Miracle Records.
El músico ha optado por un disco orgánico y espontáneo, esta vez acompañado de una banda estable, The Miracle Band, a la que ha grabado en directo para lograr así un clima más humano y real. Tomando como referencia las grabaciones de los maestros de las décadas pretéritas, el disco muestra a una banda real interpretando canciones que beben de las raíces del pop, del folk, del country y que hace guiños al blues y a los espirituales negros. Ajeno a modas y tendencias, la lírica gira entorno a la búsqueda de la verdad, del verdadero amor, al amor paternal y a la desaparición de los seres queridos.Las partes vocales han sido especialmente cuidadas en este disco gracias al asesoramiento y a la inestimable aportación del músico mallorquín Xisco Albéniz del grupo La Búsqueda quien ya produjo a Steven Munar en su anterior trabajo. La interpretación del músico resulta evocadora y plácida a momentos, cálida y apasionada en otros; The Language of The Birds supone un verdadero punto de inflexión en la forma de interpretar del cantante. El disco ha sido grabado íntegramente en los estudios Meteosat de Barcelona por Marc Tena, fiel colaborador del compositor quien también participa como músico y arreglista.
God has helped (Hallelujah) es el single de presentación de este nuevo trabajo y supone el anticipo del álbum The Language of The Birds que se editará en 2009.
www.stevenmunar.com
www.myspace.com/stevenmunar

23h Dj Mcfly!
Adrian Uroz pertenece a la última generación de disckjockeys surgidos de L'Hospitalet. Como tantos otros djs empieza a mezclar sus primeros discos en Depósito Legal donde desde junio del 2005 mantiene una residencia mensual. Es a partir de octubre del 2007 que pasa a ser residente fijo de los viernes en la nueva Salamandra 1.
Considerado como una joven promesa dentro de la escena de djs de Barcelona y con una fuerte tendencia hacia el electro más contemporáneo, ejerce un estilo musical libre donde el pop/rock de nueva factura y los clásicos se únen manteniendo siempre esa conexión entre guitarras y beats electrónicos enfocados a la pista de baile.
Invitado habitual de las Fiestas Plastidécor y de clubs como BeCool (Redrum) y El Cau (Tarragona). Hasta la fecha ha pasado por los platos de Fellini, Club Astoria (Sala Nasti, Madrid), D.N.A. Club (Sala Sidecar), Club Stereo (Murcia/Alicante), Jägger Room (Zen Club), Animal Club (City Hall), Sala Seattle, Isladencanta Club, The Sound y por el Razz Club de la sala 1 de Razzmatazz, además de unas breves residencias en clubs como 2046 de Granollers (07) y el Sugar Club (07). Además ha estado presente en festivales como Let's Festival (07, 08, 09), Per Amor a L'Hart (06), Plaça Odissea (07) y la primera fiesta Bye Bye Summer (08) o teloneando a grupos como Mendetz, Olimpic o El Guincho...
www.myspace.com/mcflydj

--- Divendres 5 ---

--- Dissabte 6 ---

--- Dijous 11 ---

23h Dj Bastardo
Cerca de veinte años en proyectos radiofónicos de carácter alternativo le han provocado una crisis religiosa-musical sólo solventada con la vuelta a las raíces. Una vez sumergido en los cauces de la música negra, descubre que el desenfreno y la espiritualidad van de la mano con unas buenas dosis etílicas y vibraciones sustraídas del subsuelo de Satán. No le hizo falta hacer un pacto con el Diablo, porque de todos es conocido que sabe más el susodicho por viejo que por...
Blues, soul, rhythm y rock'n'roll como ceremonia de iniciación a un ritual perverso y bastardo, extemadamente bastardo.

--- Divendres 12 ---

--- Dissabte 13 ---

--- Dijous 18 ---

23h Xylomatica dj
Dj habitual de las noches vallisoletanas desde hace varios años, Xylomatica lleva tiempo haciendo quemar las suelas de sus zapatillas a los amantes de los sonidos guitarreros, directos y bailables con sesiones en las que el rock enérgico se mezcla con las últimas tendencias y clásicos hitazos rompepistas, sin olvidar la electrónica y alguna concesión a sonidos más pop. En su andadura por Valladolid, Xylomatica ha sido la encargada de los platos en un sinfín de clubs y además siempre ha estado unida a la escena musical de la ciudad no solo por su actividad como dj, organiza conciertos, sets de dj's foráneos... vamos, que es una auténtica agitadora social. Antes de su internacionalización y el cambio de residencia a París, Xylomatica ha hecho bailar a jóvenes sedientos de adrenalina y rifs de guitarra en ciudades tan emblemáticas de la noche española como Salamanca y Barcelona, llegando a compartir sesiones con dj's de la talla de Pin&Pon dj's. Ahora que Xylomatica ha decidido trasladarse a Barcelona, estoy seguro de que su grito de guerra cobrará más sentido que nunca: VIVE LE ROCK!

--- Divendres 19 ---

--- Dissabte 20 ---

--- Dijous 25 ---

Petit Format (al jardins de Can Sumarro):
20.30h Gúdar
Després de passar pel Let's Festival i el Primavera Sound presentant el seu e.p. Las Perras, Gúdar tornen A Hospitalet per a participar en el Petit Format 09. Amb l'abséncia d'Olivia de baixa per maternitat i l'alegria de la resta per la seva maternitat. Gúdar tocaran en directe el seu repertori habitual, el “cancionero llobregatino”, avançant a més alguna de les cançons del seu pròxim disc."
www.myspace.com/gudar

21.30h Tarántula
El Primer de Maig del 2009 Tarántula van publicar el seu nou LP “Humildad Trascendental” (Producciones Doradas, 2009) per a descàrrega gratuíta en la seva web (arribant a les 2000 descàrregues en menys de 10 dies). En vaproximadament un mes editaran un vinil 12" amb nou encuny ideat per JoderArt; una portada amb dues pestanyes per a rotar cares i platillos volants a mig camí entre els llibres de papiroflexia per a nens i el "quién es quién?". Després de “Esperando a Ramón” (Prodor, 2006) Tarántula tornen presentant 12 noves cançons (més tres bonus tracks en la web) pròpies d'un cancionero popular humanista que de nou deixa enrere les vicissituds restrictives d'estil per a deixar anar a cada moment l'alè necessari. Si en el seu anterior disc ens van presentar una intuïtiva “Estamos en Crisis” avui ens parlen de les crisis des de dintre i des de fora, amb la frescor i la ràbia necessàries rumb a unes galàxies interestel·lars on llaurar un futur racional i humà, lluny del despietat esdevenir Terrestre. Una dia, els veurem pujar en la nau acompanyats per tots nosaltres; de la mà a un nou món on l'horror i la injustícia sigui un record d'una antiga civilització. Mentrestant, aquest disc ens ajudarà a albirar l'alegria i la nostàlgia d'aquest futur per arribar. Alguns mitjans digitals han reflectit d'aquesta manera l'edició del nou disc: “Humilidad transcendental” és el primer disc nacional per a la crisi mundial. Reacció despietada contra el zeitgeist modern que advoca per l'afusellament de les mitges tintes, la decapitación de la nostàlgia i l'elevació de la ciència ficció, aquesta realitat imaginada que sovint es fa molt més fàcil d'assimilar que la qual vivim segon a segon “Humilidad transcendental” fa filosofia de barri entre glops i improperis. Chorrada i transcendència. Rockerío i reflexió. Menyspreu i esperança”.
Cesar Estabiel en Música en la Mochila www.musicaenlamochila.net
www.myspace.com/tarantulismo

Depo:
23h Dj Gato
El Dj de L’Hospitalet Gato, és conjuntament amb Dj Amable el resident de la sala Razzmatazz. Gato (Dani Sánchez) ens mostrarà les novetats del panorama musical indie-pop-techno. Som davant d’un dels Dj’s més prometedors a nivell estatal dins l’escena de l’indie-pop. Recentment el vam poder veure al Fib (festival de Benicàssim), cada divendres i dissabte al Razz club de la sala Razzmatazz i un cop per mes al Depósito Legal, al Ocho y Medio, a l’Elástico de Madrid i al Fever de Bilbao. Cal destacar la seva col·laboració amb el club londinenc Transmission.
www.myspace.com/djgatorzz

--- Divendres 26 ---

21.30h Manos de topo
Una de les majors revelacions del passat any torna ara, sense deixar-nos temps a reaccionar, amb un nou disc. Què farien Manos de Topo després dels seus aclamades Ortopedias Bonitas era una pregunta que molta gent es feia, i El Primero Era Mejor és el títol escollit com resposta. Fa un any i mig es presentaven amb un primer lliurament de cançons d'amor desgraciat, que s'han vist representades en nombrosos escenaris (entre ells gran quantitat de festivals -FIB, Primavera Sound, South Pop, Dia de la Música, Festival de Cinema de Gijón...-) i transcrites a altres llenguatges (repassin els excel·lents videoclips que Kike Maillo realitza para ells, o l'experiment gràfic-literari realitzat per Chuso Ordi que recentment ha editat Morsa Editorial). Molt s'ha parlat de les seves lletres, de les seves cançons, i de la veu de Miguel Ángel Blanca. I per sort, i contra tot pronòstic, són moltíssims qui han entès que després d'aquesta actitud lo-fi i loser es troba un grup tan segur de si mateix que s'atreveix a despullar-se a cada pas, que no té gens que amagar-se ni avergonyir-se. Manos de Topo agraden gaudeixen del mal d'amors, però sempre amb la porta entreoberta a la ironia i sense deixar de dir veritats com punys. Les frases lapidarias com “Follar provoca cariño” són el seu. Per això les seves cançons contenen tot allò que li va voler dir al seu ex parella i mai es va atrevir.
En fi. El Primero Era Mejor, això no és més que una genial i inspiradísima col·lecció de retrets a tot tipus de noies malvades: a les quals tenen els llavis tallats de riure-se’n de tu, que només són maques de perfil, a les antidarwinistas, a les quals en el ball de fi de curs només ballen amb calbs, a Eva Sannum i a totes les quals diuen que cal ser rossa al menys una vegada. Desalmades totes.
www.myspace.com/manosdetopo

depo:
23h Dj Batidora

--- Dissabte 27 ---

Petit Format (al jardins de Can Sumarro):
20.30h The Marzipan Man
Marzipan/massapà - El massapà és un dolç nadalenc fet d’ametlles i sucre, en diferent proporció depenent de la recepta i el lloc. Existeixen múltiples llegendes sobre el seu origen (incloent un suposat origen persa), l'única dada cert és la seva procedència àrab. (def. extreta de la Wikipedia). The Marzipan Man (l'home de massapà) és un personatge de conte infantil, que habita en un món màgic i irreal on els animals són els protagonistes. De fet, viu sota un arbre, acompanyat de dos conills. No surt gairebé mai, i des del seu amagatall escriu i escriu sense descans. Les històries del Marzipan Man ens traslladen a un món d'encanteris i sorpreses, contes post-moderns plens de significats que ningú arriba a a entendre del tot. Entre altres coses, potser, perquè els escriu en anglès. Jordi Herrera, cantant i guitarrista de Satellites, és el médium de The Marzipan Man en el món real. Jordi és mallorquí, però viu a Londres des de fa ja un grapat d'anys. Ell explica a qui ho vulgui escoltar que un dia de pluja, prop del bosc de Salisbury, es va ensopegar amb l'home de massapà. D'aquella trobada no sabem molt més, però si sabem que, a partir d'aquell moment, les cançons van ser prenent forma fins a arribar a conformar el repertori de The Marzipan Man Stories, el repertori que Jordi interpreta en directe envoltat d'amics i amigues (en els seus concerts el nombre d'instrumentistes és variable, entre dos i vuit persones, i els instruments inclouen pianos, arpa, violí, coristes o el que hagi a mà en aquest moment). Com en una obra de marionetes, en un llibre il·lustrat o en una historieta dibuixada, una a una les històries que explica l'home de massapà es van succeint: la nena de la cinta màgica que puja a la font del riu, la guineu d'orelles punxegudes que s'amaga quan comença la temporada de caça, la nit memorablement fosca que la realitat es va topar amb el somni. El somni es troba amb la realitat quan The Marzipan Man es puja a un escenari, i també quan vam escoltar el seu disc. Un compendi de contes infantils per a adults, contes adults per a nens, contes d'animals per a persones i contes de persones pels animals. Les històries de l'home de massapà estan fetes per a fetillar-nos a tots, en disc i en directe. Òbviament, l'home de massapà està fet d'una altra pasta.
www.myspace.com/themarzipanman

21.30h Francisco Nixon
“El Perro Es Mío”, nou disc de Francisco Nixon, va sortir a la venda el 23 de març i conté una excel·lent i variada col·lecció de cançons que refulgen gràcies a unes melodies, unes lletres i uns arranjaments que donen la raó als quals pensen (pensem) que, avui dia, una bona cançó pop no té perquè estar composta perquè sobretot l'entenguin (i gaudeixin) els nens de 5 anys. L'enregistrament va tenir lloc entre agost i setembre de 2008 i el laboratori sonor triat va ser, igual que va succeir amb la primera referència de Nixon (“Es Perfecta”, Siesta 232, 2006), l'estudi que l'eminent Paco Loco té en El Puerto de Santa María. Com sol ser habitual, el propi Paco Loco es va ocupar no només de la producció sinó també de molts dels arranjaments, guitarres, baixos, percussions, una col·laboració que Fran Fernández va encaixar de bon grau ja que sap molt bé, i des de fa molt temps, que les coses surten molt millor quan un compta, com diria Ringo Starr, “amb l'ajuda dels amics”. Corrobora aquesta idea el fet que en el disc no només trobem cançons de Fran, ja que l'altra meitat del Projecto Nixon, Ricardo Vicente, també ha aportat composicions pròpies que a més ell mateix interpreta, cuida, poleix i dóna esplendor. I és que bé podríem dir que Francisco Nixon està format per un atípic duo en el qual conviuen dos Quijotes -o dos Holmes- que no necessiten de Watson o Sancho Panza algun que els posi els peus a terra. D'això ja s'ocupa el (moltes vegades demoledor i avorrit) dia a dia, i si d'alguna cosa estem necessitats és d'imaginació, esperança i bones cançons. I de tot això camina més que sobrat “El Perro Es Mío”.
www.myspace.com/frannixon

depo:
23h DJ Monamí